El Pedraforca
Un relat de prudenci (13-12-2004)
Les nits volant d´amor dessota estrelles
Enceses pel bon foc de gorgues belles
Que allí tenien fita i habitaven
Visquent el més feliç destí , i anaven
Amunt per les escletxes de la roca
I avall per dintre els gorgs de la muntanya,
Vestides del color de la flor estranya
Però nues al seu cor de dones d´aigua.
Els núvols de ponent un jorn anuncien
Dissort als habitants de la contrada
I totes les amigues de la roca
S´ajunten dins la pedra foradada.
Un llamp cau sobre el cim del Pedraforca,
Llavors amb estrany nom i ple de fades,
El tro trenca pel mig i el món tremola
Al roc ferit i mort pel llamp del Pare.
Dos cims s´en feren d´un , com una forca
D´on pengen els records dels temps que passen,
Temps d´aigües i d´amors i de flors pures,
Tornats amb temps de mort i roques nues.
Beneït el Pedraforca d´on es penja
El sol en fondre´s roig cada capvespre
Però l´ombra li va al pas per el nord feble,
On Moixeró , humil, esguarda l´hora.
Els llocs màgics avui s´han fet innobles,
Ja el fèrtil Canigó cau com les hores,
I el Montseny verd i bru d´orgull s´adorna
Mentre el foc del Senyor crema i no mata.
Tant sols els dona temps per adonar-se'n
Del cert triomf antic i la derrota d´ara.
Caiguts sota mont fort, mont on gresolen
Àngels el foc diví com a una faula
On la llenya fos raïm i el vi fos d´ambre.
Falta molt per a collir la mare fermentada
I embriagar-nos tots dos dels records del què va ésser
Gaia en el seu tresor: Un món de fades.
Dona del cel antic, ara escapçada,
Pel foc de Déu i els homes, sense créixer
En ella la lluïssor de matinades
Fresques igual que flors que duen fades
I nimfes i sirenes i gorgues i encantades
Damunt sos rínxols d´or com arracades
Adéu Gaia d´ahir, t´enyora i plora
Un poeta aquesta nit bruta i trencada.
També el llamp del seu déu li ha fet cim doble
De dia té dissort, de nit -mort- canta.
Promeses innegables s´han fet dora,
Partides al no res son amagades
Dessota els gorgs i els cims de primavera
Amb quadres de pintors de fa cinc segles.
Igual que el Pedraforca m´he adormit.
No despertar-me seria tindrem mort fins l´últim dia.
Però dar-me un bes d´amor fóra matar-me.
Visqueu la primavera i oblideu-me.
Oh Pedraforca altiu ! Pedra que abans fores glòria
El verd que hi ha als teus peus s´asseca i plora
De recordar els temps en què fores muntanya
Reblerta d´ impossibles fets a mida.
Viu tu la primavera que t´espera
I oblida els cants dels morts que et ploren ara.
Pedra amb dos cims recorda qui t´ho deia !
Sota el teu peu, corprès hi he fet fogueres
I damunt dels teus plecs hi he gravat lletres
Gegantines d´amor amb ma paraula eterna.
