"Els LOIS"

Aquí teniu tot un conjunt de fotografies dels LOIS. Des que es van conèixer a Sydney, passant per Burriana, per Lourdes...
On serà la propera?? Gran incògnita.
El que si sabem és que aquest grup formidable té un esperit etern.
Així que atents, perquè no han fet més que començar.

Created with Admarket's flickrSLiDR.

Doncs ja sabeu: si es mou el teu Lois, "laralalalá, déjalo bailar. . ."

Fent Balanç

Avui és un dia qualsevol d'agost a Castelló. Dies de tranquil·litat amb què he estat somniant durant aquest estressant curs però en els quals hi regna la meva gran mandra. No sabeu pas l'esforç que he hagut de fer per agafar un bolígraf... Però la bellesa de tota la natura verdosenca que m'envolta (joves i vells tarongers, xiprers, la majestuosa palmera, l'inacabable pi, llorers, pollancres...) i el fascinant acompanyament musical de les cigales, els grills i les campanes de la basílica fan que em rendeixi a aprofitar aquest temps, que tant enyoraré d'aquí uns mesos.

Tres mesos farà gairebé de l'inici d'aquestes vacances, que s'acaben. La velocitat dels temps és increíble, però més ho són els regals que durant aquest temps se'ns obsequien. I, a dia d'avui, només em queda agrair tots aquests regals que, durant aquest darrer any, he rebut de diverses formes, entranyables. Des del viatge a Loreto (Itàlia), ara farà un any, fins a la peregrinació a Sydney, passant per cada moment d'aquest últim curs de batxillerat.

A Loreto vaig viure com, sense humilitat, la carència d'amor incondicional és vencedora i, sense aquest amor, res hi ha que tingui prou valor per a la vida.

A cada instant d'aquest curs he tingut l'oportunitat de dur-ho a la pràctica i, un cop més, he comprovat que sola no puc fer-ho; que sense déu és impossible, perquè amb ell tot és possible.

A mitjans de juliol, a Sydney, no només vaig experimentar de nou tot plegat sinó que, en oposició a la meva raó, vaig sentir, veure, palpar i assaborir, fins a saciar-me, els fruits de l'esperit sant en aquella terra austral i en el meu cor colat.

S'allunya una llarga etapa, que sempre tindré present. S'apropa un futur incert, que arribarà veloçment, amb més dons i obsequis. Però el futur no és com un llibre que qualsevol, amb més o menys traça, pugui redactar. L'incertesa del futur i tots els esdeveniments ens posen a prova. Però sé que només he de tenir clar qui sóc i lluitar per mantenir-ho. I això tan sols tindrà un final feliç si tinc esperança, si creixo en la fe que se m'ha regalat. Només hi ha una manera de dur-ho a terme: estimant-vos incondicionalment.

No us martiritzeu amb el futur. Viviu el present, perquè les gràcies del 26 de juny de 2012 les rebreu el 26 de juny de 2012, no avui ni demà passat.

L.S.R.

Saga RENAU-TRILLES

El pasado sábado, 14 de julio, nos reunimos las cinco generaciones de la familia Renau-Trilles en San Juan de Moró (Castellón).

Faltaron algunos, pero en total nos juntamos 70 personas. La mayoría, de Castellón de la Plana, algunos de Valencia y nosotros, de Barcelona, regresamos a nuestros orígenes; fuimos por primera vez a aquellas tierras y montañas que fueron la vida de nuestros abuelos. Y que ahora, han quedado repartidos entre nosotros; en parcelas y más parcelas. Tuvimos la oportunidad de gozar de un día espléndido, en una gran masía recién reformada de la familia, de conocernos (la mayoría no nos conocíamos) y de degustar una magnífica paella valenciana.
Ha sido un hecho “histórico” en nuestra familia y todos esperamos, ilusionados, poder repetirlo el próximo año.

L.S.R.