Mostrando entradas con la etiqueta economía. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta economía. Mostrar todas las entradas

viernes, 12 de febrero de 2010

Els fills, la millor inversió?

Un article deia que el cost per criar un nen des del seu naixement fins els 18 anys és de 160.140$ (118.175,39€) per família de classe mitjana (americana, hem de suposar). Aquests números ens duen a fantasejar amb tot el que tindríem si no haguéssim tingut fills o, simplement, a mantenir la nostra decisió de no tenir-ne.


118.175,39€ = 6.559,12 €/any = 546,59 €/mes = 126,13 €/setmana = 18,02 €/dia = 0,75 €/hora


Llavors, hom pot pensar que el millor consell financer podria ser: “no tigui fills si vol ser ric”. No obstant, s'acompleix aquesta afirmació?

Vejem a continuació què s'obté d'aquesta inversió de 118.175,39€ de 18 anys de durada:

1. Dret per posar noms, el teu cognom i augmentar la teva branca de l'arbre genealògic.

2. Petons de papallona i abraçades d'ós.

3. Massatges gratuïts o, com a molt, a canvi de sugus o chupa chups.


4. Més amor que el que el teu cor pot suportar.


5. Una mà per sostenir-te. Això si, normalment tacada de melmelada o “nocilla”.


6. Un company per fer bombolles, construir castells de sorra, per anar saltant pels bassals mentre plou a bots i barrals.


7. Dret a fer el boig i a riure's d'un mateix sense importar què digui el teu cap, companys, o veïns.


8. Senyals de Déu tots els dies.


9. Felicitat i alegria quan, per exemple, aconsegueix finalment aprendre's les taules de multiplicar, els verbs irregulars en anglès, a anar amb bicicleta...


10. Dret a no haver de créixer; permís per pintar amb els dits, jugar a fet i amagar, capturar insectes, demanar desitjos a les estrelles, cantar desafinant, no deixar mai de creure en els miracles...


11. Una excusa per continuar llegint contes com el de Peter Pan i mirar pel·lícules Disney.


12. Garantia de coneixement i actualització de les noves tecnologies. Sempre estaràs al dia.


13. Garantia de que sempre tindràs un dibuix fet amb témpera o ceres toves, les impressions de les mans sobre el fang, una figura de plastilina, un collaret de macarrons, flors de papers... pel dia de la Mare/Pare.


14. Seràs un heroi tan sols pel simple fet de recuperar la pilota del pati del veí, per saber fer tocs amb la pilota o esmaixades, per saber canviar la cadena de la bicicleta i anar sense mans, saber xiular, fer bombolles amb el xiclet, aixecar una cella, fer desaparèixer el dit gros, per saber tocar 4 acords amb la guitarra...


15. Aconseguiràs un seient VIP a la història de la humanitat per ser testimoni del seu primer pas, la primera paraula, la primera dent, la primera cita -o no-, el primer excel·lent (o suspens)...


16. Aconseguiràs ser omnipresent i realitzar multitud coses alhora.


17. Seràs Rei i a més a més Mag!


18. Garantia d'un augment espectacular del teu nivell de formació: psicologia, economia domèstica, administració, cuina, infermeria, puericultura, dret, nutrició, comunicació i noves tecnologies... que cap universitat del món pot igualar.


19. Davant els seus ulls, estaràs al mateix nivell que Déu: tindràs poder per sanar un plor, espantar monstres que estan sota el llit o dins l'armari, guarir cors i reconfortar-los, i estimar sense límits, sabent que un dia ells estimaran, com tu, sense tenir en compte els costos.


20. Aquesta és la única inversió amb una llista d'avantatges infinita, per la qual cosa millor deixar-ho aquí. [Qualsevol suggeriment hi pot ser inclòs, per descomptat.]



Després d'haver llegit tot això, hom té 3 opcions:

a) Invertit-hi tot el que vulgui (recordant que tota bona inversió, quant més s'hi inverteix, els beneficis es multipliquen)
b) No invertir-hi.
c) Aconseguir algun d'aquests beneficis (com a molt 2 o 3) essent puericultor, mestre d'infantil o primària, o sent un bon tiet.


A gaudir!


L.S.R
[font bibliogràfica: catholic.net]

viernes, 27 de febrero de 2009

La política és una idea moral

La campanya que va fer, el projecte que presenta Obama, és en primer lloc una idea moral. Ara mateix, quan en plena crisi proclama la necessitat d'una nova ètica de la responsabilitat que restauri la noció perduda de redistribució de beneficis i càrregues -allò que l'obamista Zapatero prefereix ignorar en la seva política econòmica-, està transmetent un criteri moral propi dels pares fundadors d'aquella república americana, que entenien l'economia no només com un produir més, sinó com un servei a una comunitat que persegueix el bé.


Només el liberalisme, la idea de l'egoisme com a motor positiu, i la mà oculta que regulava el mercat, van canviar tot allò. Obama en aquest sentit repara -veurem quant i fins a on- la ruptura produïda amb les fonts originals. I és que Obama, al igual que Clinton, i Blair, s'inspiren en bona part de la seva política en aquest corrent de pensament enfrontat intel·lectualment al liberalisme kantià, el comunitarisme, en la versió que té la seva referència en Sandel, més que en MacItyre o Taylor.


La idea moral es refereix òbviament a qüestions antropològiques, com les relacionades amb la vida (avortament, eutanàsia, ús d'embrions) el significat del ser-home i ser-dona i les institucions insubstituïbles que determinen (drets de pares i mares, matrimoni i adopció homosexual). Però també comprèn altres aspectes, com el càstig i reinserció dels delinqüents, els límits morals del mercat, dels beneficis i les altes retribucions, i en general la forma com es reparteixen les càrregues i les recompenses econòmiques. Afrontar aquestes i altres qüestions exigeix debatre idees controvertides sobre la vida bona, en lloc d'ocultar-les. La neutralitat sobre elles no existeix perquè quan un es declara tal cosa, simplement aposta a favor de la idea predominant en aquell moment.


La idea moral en política significa deliberar amb els nostres conciutadans sobre el bé comú i el destí de la nostra comunitat, però fer això requereix alguna cosa més que la llibertat de triar unes llistes cada quatre anys. Exigeix un determinat coneixement dels assumptes públics, sentit de pertinença i preocupació pel conjunt. En definitiva, un vincle moral amb la comunitat. Tot això demanda que el ciutadà posseeixi determinades virtuts tradicionals. Però el que persegueix la nostra política i la cultura mediàtica que l'acompanya és tot el contrari: escarn de la virtut, ocultació de la veritat, sentit de pertinença degradat a simple assentiment del cabdill postmodern i de l'aparell de partit.


Allò que és progressista ara no seria una nova llei sobre l'avortament, sinó saber per què és tan important que Sacyr no faci fallida després d'haver realitzat operacions financeres impresentables. Conèixer els arguments i debatre'ls públicament de perquè amb els diners de tots s'alimenta la salvació de qui més s'han enriquit, del perquè aquestes fortunes no responen de la situació amb els seus propis recursos en lloc d'utilitzar els nostres. En examinar perquè la crisi se salda enviant gent a l'atur sense plantejar-se què ha succeït, i on estan els grans beneficis de quinze anys d'expansió. Debatre sobre la necessitat en la gran empresa que els treballadors estiguin millor informats de la seva situació mitjançant la participació. Qüestionar la raó de que el Banc d'Espanya romangués silenciós quan bancs i caixes atorgaven a les grans immobiliàries crèdits que insultaven a la raó pel risc i la feblesa de les garanties.


En el nostre país, on la cultura política que alimenta els debats i els projectes és d'una depauperació desoladora, existeix l'estrany perjudici de que quan es parla de moral la solució tècnica desapareix, com si la reflexió ètica no correspongués a l'estadi superior de la racionalitat humana, i molta gent no sentís l'anhel d'una vida pública dotada de més significat i sentit, propi d'una societat bona. Necessitem una política basada en el debat de projectes de com ha de ser una societat bona i sobre com han de ser les virtuts cíviques que permeten construir-la.


La crisi econòmica, començant per la sequera del crèdit, és abans que res una sequera moral, i fins que no restituïm a la política el seu fonament i finalitat de ser una idea moral al servei d'una societat bona regida per homes i dones que busquen la virtut, perquè és condició necessària per a exercir el bé en la vida pública, mentre això no succeeixi, la indecència, és a dir la injustícia, continuarà florint.



Josep Miró i Ardèvol

31/12/2008

jueves, 17 de abril de 2008

Un nou Gatonde: Fundació G3T



Fa trenta quatre anys –en temps de fam, guerra i malària– nasqué, a Burundi, una de les dones que faria renéixer la regió de Gatonde. Ella fou Angélique Ciza.


Es casà amb tan sols 18 anys, a canvi de dues vaques, amb un mestre congolès. Després de continuats i inacabables atacs contra el barri on residien, decidiren marxar a Gatonde.


En aquell temps d’incerteses, dubtes, tensions, i desesperació apareguí una estrangera al poble. Les incessants preguntes que l’estrangera li formulava van portar Angélique a col·laborar amb ella. Aquesta estrangera era la Mat, una nutricionista i economista que viatjà a Burundi amb l’ànim d’ajudar a aquella població. Durant la seva estada, que durà 7 anys, emprengué un gran projecte social a Gatonde.


Aquest projecte anava adreçat a la població infantil de tot la zona. El principal objectiu fou la creació d’un centre nutricional per a menors de 5 anys. Seguidament, atengueren fins i tot parts, feren arribar l’electricitat i crearen l’escola. Aquesta escola acollí a centenars d’infants de tot el pujol de Gatonde.


Però, tot aquest procés anà acompanyat de nits de por sense dormir, de neguit incontrolable per si en un moment o altre havien de fugir. Els mateixos veïns, amables, de nit podien ser l’enemic. Rebels i militars, una lluita constant; havien d’anar sempre amb cura de no accionar de forma de sospita traïdorenca per ambdós bàndols.


Malgrat l’arribada de la democràcia a Burundi l’any 1993, els combats entre els militars i els rebels continuaren notòriament. D’ençà de les primeres eleccions democràtiques s’ha arribat a diversos acords de pau, sovint interromputs per atemptats rebels.


Actualment però, la situació a la zona de Gatonde és de tranquil·litat i d’esperança. Gràcies a la pau instaurada a la regió i a la Fundació G3T, institucionalitzada l’any 2004, la qual fou finançada, en un inici, amb capital de diverses ONG’s i d’espanyols que confiaven en aquell projecte. Actualment, aquesta fundació –de la qual formen part Angélique i Mat– respon a les necessitats de 29.000 persones de tota la zona.




Aquesta burundesa de 34 anys ha vist néixer, de l’esperança, un nou Gatonde que permetrà que els seus deu fills creixin, aprenguin i gaudeixin d’un poble afectat per guerres i traïcions, malària i fam, però reconstruït sobre fonaments de pau.





L.S.R.

sábado, 18 de noviembre de 2006

Concurs Borsa

Borsa de Valors

Nova compra de:
- Mediaset (337 accions a 9.15/u.)
- Sogecable (350 accions a 25.63/u.)
- Acerinox (476 accions a 19.17/u.)

Venda de:
- Gas Natural: 289 accions a 32.38 EUR/u., guany de 1.74 EUR/u.
- Inditex: 235 accions a 38.23 EUR/u., guany de 0.31 EUR/u.

Actuals accions de: Acciona, Acerinox, ACS, Mediaset, Sogecable

Seguiment continu: Cotitzacions de Valors de Mercat Continu.

L.S.R.

domingo, 29 de octubre de 2006

Comercialización Amish

Mientras que las comunidades Amish intentan permanecer según lo aislado del mundo secular como sea posible, la comercialización de su cultura ha venido ser una fuente de la renta importante para ellas. De los muebles, al alimento, a los edredones, la cultura Amish ha sentido bien a una institución comercial importante, que ha conducido a los cambios en sus interacciones con el mundo exterior.
Uno de los factores principales que conducen a la comercialización de la cultura Amish es el turismo. Cuando la mayoría de la gente piensa en “país Amish”, ella piensa en Lancaster, Pennsylvania. Lancaster se ha convertido en el centro del turismo Amish no sólo porque es la más vieja y en segundo lugar más grande comunidad Amish, pero también debido a su localización cercana a muchas ciudades metropolitanas. Apenas apagado de I-83, condado de Lancaster está bastante cercano para que los turistas tomen un viaje del día en país Amish para conseguir lejos del paso rápido de la ciudad.
El turismo ha efectuado a Amish de varias maneras. En algunos casos, era resentido, y mucha gente se movió lejos de las ciudades que se convertían en pesadamente poblados . Sin embargo, en la mayoría de los casos el turismo se parece ser beneficioso al Amish, trayendo grandes ventajas económicas. También se ha sugerido que las ayudas del turismo stengthen vida Amish porque disminuye el boquete cultural entre los Amish y el mundo exterior. Además, el interés público cada vez mayor en cultura Amish ha aumentado la condolencia para ellos, que alternadamente desalienta el gobierno de la infracción en las sus derechas.
A largo plazo sin embargo, la comercialización ha tenido poco efecto en la manera Amish de mirar el mundo. Todavía son verdad a su creencia básica, y sus comunidades de la iglesia todavía están creciendo. A pesar de la interacción creciente con el mundo exterior, los Amish han manejado mantener sus formas de vida simples.

Bibliografía: http://religiousmovements.lib.virginia.edu/nrms/amish.html

viernes, 22 de septiembre de 2006

SOM-OS 51

SOM-OS 51 inicià al febrer del 2004 el seu projecte que destina el 51% dels beneficis obtinguts amb les vendes dels seus productes a obres socials. El seu principal producte és la cola.