Pedraforca

El Pedraforca
Un relat de prudenci (13-12-2004)

Les nits volant d´amor dessota estrelles

Enceses pel bon foc de gorgues belles

Que allí tenien fita i habitaven

Visquent el més feliç destí , i anaven

Amunt per les escletxes de la roca

I avall per dintre els gorgs de la muntanya,

Vestides del color de la flor estranya

Però nues al seu cor de dones d´aigua.

Els núvols de ponent un jorn anuncien

Dissort als habitants de la contrada

I totes les amigues de la roca

S´ajunten dins la pedra foradada.

Un llamp cau sobre el cim del Pedraforca,

Llavors amb estrany nom i ple de fades,

El tro trenca pel mig i el món tremola

Al roc ferit i mort pel llamp del Pare.

Dos cims s´en feren d´un , com una forca

D´on pengen els records dels temps que passen,

Temps d´aigües i d´amors i de flors pures,

Tornats amb temps de mort i roques nues.

Beneït el Pedraforca d´on es penja

El sol en fondre´s roig cada capvespre

Però l´ombra li va al pas per el nord feble,

On Moixeró , humil, esguarda l´hora.

Els llocs màgics avui s´han fet innobles,

Ja el fèrtil Canigó cau com les hores,

I el Montseny verd i bru d´orgull s´adorna

Mentre el foc del Senyor crema i no mata.

Tant sols els dona temps per adonar-se'n

Del cert triomf antic i la derrota d´ara.

Caiguts sota mont fort, mont on gresolen

Àngels el foc diví com a una faula

On la llenya fos raïm i el vi fos d´ambre.

Falta molt per a collir la mare fermentada

I embriagar-nos tots dos dels records del què va ésser

Gaia en el seu tresor: Un món de fades.

Dona del cel antic, ara escapçada,

Pel foc de Déu i els homes, sense créixer

En ella la lluïssor de matinades

Fresques igual que flors que duen fades

I nimfes i sirenes i gorgues i encantades

Damunt sos rínxols d´or com arracades

Adéu Gaia d´ahir, t´enyora i plora

Un poeta aquesta nit bruta i trencada.

També el llamp del seu déu li ha fet cim doble

De dia té dissort, de nit -mort- canta.

Promeses innegables s´han fet dora,

Partides al no res son amagades

Dessota els gorgs i els cims de primavera

Amb quadres de pintors de fa cinc segles.

Igual que el Pedraforca m´he adormit.

No despertar-me seria tindrem mort fins l´últim dia.

Però dar-me un bes d´amor fóra matar-me.

Visqueu la primavera i oblideu-me.

Oh Pedraforca altiu ! Pedra que abans fores glòria

El verd que hi ha als teus peus s´asseca i plora

De recordar els temps en què fores muntanya

Reblerta d´ impossibles fets a mida.

Viu tu la primavera que t´espera

I oblida els cants dels morts que et ploren ara.

Pedra amb dos cims recorda qui t´ho deia !

Sota el teu peu, corprès hi he fet fogueres

I damunt dels teus plecs hi he gravat lletres

Gegantines d´amor amb ma paraula eterna.