Breu introducció
La sinestèsia és una facultat poc comú que tenen algunes persones. Consisteix en experimentar sensacions d’una modalitat sensorial particular a partir d’estímuls d’una modalitat diferent. És a dir, per exemple, una persona que té sinestèsia i que es basa en l’oïda-vista, quan escolti música veurà llums i formes de colors diversos. Aquestes sensacions són per tota la vida, són diferents en cada persona i generalment no repercuteix de forma negativa en les seves vides. Tot el contrari, és una riquesa adquirida, un do més.
Com a sinestèsia també coneixem el recurs literari, utilitzat molt durant el Simbolisme i el Modernisme. Que, ve a ser l’associació de dues imatges o sensacions procedents de diferents dominis sensorials (ex: “verde chillón”).
Fins aquí, no s’estableix cap mena de dubte sobre la veracitat d’aquests fets. Ara bé, en gran part dels llibres que tracten la sinestèsia i/o també universitats, posen exemples de personatges coneguts mundialment els quals tenien aquesta facultat. Com bé cita la Universitat de Granada, Baudelaire, Rimsky-Korsakov o Nabokov en serien un exemple.
Aquí és on volem arribar. Realment aquests tres personatges eren sinestetes? Un treball de recerca recent aposta per la falsedat de que Baudelaire fou sinestete, basant-se en la seva obra literària i en la sinestèsia del desenvolupament
Ara queda per esbrinar si Rimsky-Korsakov o Nabokov també ho foren, o no.
T. de Recerca: Baudelaire i la sinestèsia del desenvolupament. Ignasi Segura i Renau
1 comentario:
Menció especial en el I Premi Joan Coromines.
Menció especial en el XXVI Premi de Filosofia Arnau de Vilanova.
Publicar un comentario