"La vida és bella, viu-la; és art, contempla-la; és misteri, descobreix-la", acostumava a dir la missionera i beata Mare Teresa de Calcuta. Sovint experimentem com aquesta vida se'ns escapa de les mans, sense poder controlar-la. Però tot i així l'adaptem a les nostres circumstàncies i intentem gaudir-la amb plenitud, i així poder créixer en coneixement.
Tanmateix, en la nostra societat -anomenada desenvolupada- hi regnen els valors de la llibertat i la igualtat. Valors amb els quals podem créixer com a persones. Però, per poder dur a terme tot plegat, es necessita quelcom essencial: viure, existir. Per tant, trobem que per sobre de tots els drets, hi ha el dret a la vida. Necessàriament doncs, la seva acceptació i defensa són irreprotxables.
Però a aquesta societat tant desenvolupada i perfecte, amb l'economia capitalista com a motor, sembla no interessar-li gaire la vida de certes persones. I és que cada any, arreu del món, se'ls nega el dret a viure a més de 40 milions d'infants i 4.000 persones són executades.
Centrem-nos però en les condemnes a pena de mort, vigents encara en alguns dels estats desenvolupats. És més, tres dels candidats a la presidència dels EUA encara recolzen amb fermesa aquesta pena. Llavors, què s'ha fet d'aquest dret imprescindible? O d'altra banda, què justifica l'existència de la pena de mort? És l'única forma potser, d’eliminar a tots aquells indesitjables que ens destorben? Ningú té, o hauria de tenir, el dret a decidir la fi d'una vida, ni tan sols la d'un mateix. La justícia, com a humana que és, és fal·lible, per tant mai es podrà eliminar el risc d’executar a innocents. Però si que té capacitat de rectificar, cosa que la condemna a mort no permet, perquè és irreversible.
Altrament, permet fer-ne un ús discriminatori. Ja sigui com a instrument de repressió política -com hem vist al llarg de la història- o per motius ètnics, religiosos i econòmics. Però la pena de mort no només és qüestió de moral i valors; és contradictòria amb sí mateixa. Un estat no pot justificar aquest procediment ja que resulta totalment paradoxal perquè mai es pot recórrer a certs medis per protegir la societat ja que el seu ús infringeix els mateixos valors que fan que la societat gaudeixi de protecció.
En definitiva, la condemna a mort no només està totalment injustificada sinó que, endemés, esdevé un acte de violència i, tota violència tendeix a generar més violència.
Per tant, aquest món, que presumeix de globalització, no només és desigual en recursos econòmics i socials sinó també en vides humanes.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario