Tothom sap que reduir un tema a una simple qüestió de "si" o "no" acostuma a ser problemàtic. LaVanguardia.com cada dia duu a terme una enquesta el resultat de la qual surt publicat el dia següent. La pregunta de divendres fou: “Aprueba que la ley del aborto obligue a informar a los padres salvo en casos de coacción?” Acostumo a mirar diàriament la pregunta que es proposa des de LV i gairebé sempre hi participio amb el meu vot. Però ahir no ho vaig poder fer. Si la resposta era positiva, estava acceptant que en determinades ocasions de “coacció” no s'informi als pares. Però el problema sorgia amb la resposta negativa, ja que té dues possibles interpretacions. La primera -la qual hom dedueix en un primer moment- indica que no s'aprova que la llei obligui a informar els pares. Però hi ha una altra interpretació possible: aquells que no estan d'acord amb què només s'informi quan no hi ha una hipotètica “coacció”; aquells que aproven una comunicació als pares en tots els casos (sense esmentar aquelles persones que estan en desacord amb el projecte de llei en general). De ben segur que qui plantejà la qüestió no s'adonà que la pregunta provocava certa confusió però, si per contra el seu objectiu era fer pensar al lector, enhorabona, perquè ho ha aconseguit.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario