Tot acaba en una nit d'estiu -d'aquelles que hom recorda a ple hivern-, vora el mar i les palmeres; d'aquelles en què un s'hi troba tan còmode que no és capaç d'adonar-se del privilegi que està vivint.
No. Les onades del mar ressonen dins del cap i dins de l'ànima, i la purifiquen, perquè en el fons -bé, no tan en el fons- està trista... Hi noto la sal guarint-me dintre meu igual que em guareix la ferida del genoll.
L'infinit al davant; aquell 8 tombat incomprensible visible en l'horitzó que va enfosquint-se a mida que el sol es pon. La sorra deserta i trista, com jo, oblidada de les gents que no fa massa hi han deixat les empremptes del seu cos.
I jo, jo, sempre jo, plantat davant la blava immensitat que es mou sense parar, que ve i va, i hi torna, i no para. El misteri de la vida, el mar impassible davant la finitud dels qui el contemplen, dels qui es capfiquen pensant tristament sobre l'immutabilitat de les coses i el moviment de les coses i la mare que els va parir, perquè no troben resposta a l'escàndol de l'existència. [...] CONTINUAR LLEGINT.
No. Les onades del mar ressonen dins del cap i dins de l'ànima, i la purifiquen, perquè en el fons -bé, no tan en el fons- està trista... Hi noto la sal guarint-me dintre meu igual que em guareix la ferida del genoll.
L'infinit al davant; aquell 8 tombat incomprensible visible en l'horitzó que va enfosquint-se a mida que el sol es pon. La sorra deserta i trista, com jo, oblidada de les gents que no fa massa hi han deixat les empremptes del seu cos.
I jo, jo, sempre jo, plantat davant la blava immensitat que es mou sense parar, que ve i va, i hi torna, i no para. El misteri de la vida, el mar impassible davant la finitud dels qui el contemplen, dels qui es capfiquen pensant tristament sobre l'immutabilitat de les coses i el moviment de les coses i la mare que els va parir, perquè no troben resposta a l'escàndol de l'existència. [...] CONTINUAR LLEGINT.
Ignasi Segura i Renau
20 de desembre de 2008
20 de desembre de 2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario