La filosofia platònica fa de la geometria un exemple exacte d’idea perfecta. Per a Plató, cercles i triangles constitueixen figures sensibles realitzades a partir d’una idea essencial i ideal; realitzades a partir de la idea de cercle i triangle. Veurem com, en aquest aspecte, aquesta idea platònica, versemblant, pot ésser considerada com a real i certa.
Matemàticament, tot cercle és aquell espai delimitat per una circumferència. Seguint aquesta regla, per tant, no importa la grandària de l’espai que aquest ocupa ja que, sempre que aquest estigui delimitat per una circumferència, esdevindrà cercle. Veiem, doncs, que el cercle té unes propietats que fan que aquest sigui considerat com a tal. Aquestes propietats fan que, siguin com siguin les seves mesures, es puguin realitzar càlculs matemàtics a partir d’una única fórmula, genèrica, com per exemple la de l’àrea. Aquestes propietats verifiquen l’essència del cercle.
Altrament, a part d’aquest exemple –el del cercle– també en tenim d’altres, com la mateixa circumferència o el triangle. En aquest darrer cas, el triangle és una forma geomètrica que, malgrat les seves dimensions, té unes propietats essencials que fan que tres segments, enllaçats entre sí pels seus extrems, formin un triangle. Una d’aquestes propietats, i ben coneguda que és, és la suma dels graus dels seus angles –que sempre serà igual a 180–.
En definitiva, les formes de la geometria –ciència exacta– poden esdevenir ideals ja que la seva realització sobre la superfície no és equivalent a una figura concreta, particular, sinó que esdevé la representació sensible de quelcom essencial, ideal i perfecte, perquè les seves dimensions, color o situació, no incideixen en les seves propietats. Aquestes propietats són les que representen l’essència de la figura geomètrica; són les que fan que aquesta sigui concebuda com a ideal i perfecta.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario