Fa trenta quatre anys –en temps de fam, guerra i malària– nasqué, a Burundi, una de les dones que faria renéixer la regió de Gatonde. Ella fou Angélique Ciza.
Es casà amb tan sols 18 anys, a canvi de dues vaques, amb un mestre congolès. Després de continuats i inacabables atacs contra el barri on residien, decidiren marxar a Gatonde.
En aquell temps d’incerteses, dubtes, tensions, i desesperació apareguí una estrangera al poble. Les incessants preguntes que l’estrangera li formulava van portar Angélique a col·laborar amb ella. Aquesta estrangera era la Mat, una nutricionista i economista que viatjà a Burundi amb l’ànim d’ajudar a aquella població. Durant la seva estada, que durà 7 anys, emprengué un gran projecte social a Gatonde.
Aquest projecte anava adreçat a la població infantil de tot la zona. El principal objectiu fou la creació d’un centre nutricional per a menors de 5 anys. Seguidament, atengueren fins i tot parts, feren arribar l’electricitat i crearen l’escola. Aquesta escola acollí a centenars d’infants de tot el pujol de Gatonde.
Però, tot aquest procés anà acompanyat de nits de por sense dormir, de neguit incontrolable per si en un moment o altre havien de fugir. Els mateixos veïns, amables, de nit podien ser l’enemic. Rebels i militars, una lluita constant; havien d’anar sempre amb cura de no accionar de forma de sospita traïdorenca per ambdós bàndols.
Malgrat l’arribada de la democràcia a Burundi l’any 1993, els combats entre els militars i els rebels continuaren notòriament. D’ençà de les primeres eleccions democràtiques s’ha arribat a diversos acords de pau, sovint interromputs per atemptats rebels.
Actualment però, la situació a la zona de Gatonde és de tranquil·litat i d’esperança. Gràcies a la pau instaurada a la regió i a la Fundació G3T, institucionalitzada l’any 2004, la qual fou finançada, en un inici, amb capital de diverses ONG’s i d’espanyols que confiaven en aquell projecte. Actualment, aquesta fundació –de la qual formen part Angélique i Mat– respon a les necessitats de 29.000 persones de tota la zona.
Aquesta burundesa de 34 anys ha vist néixer, de l’esperança, un nou Gatonde que permetrà que els seus deu fills creixin, aprenguin i gaudeixin d’un poble afectat per guerres i traïcions, malària i fam, però reconstruït sobre fonaments de pau.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario