1“No apagueu l'esperit, mantingueu oberta aquesta porta per a vosaltres i tot el món”. Aquesta porta, la Porta de Brandeburg, s'ha convertit anys endarrera en símbol de la reunificació alemanya. És considerada la porta a la història d'Alemanya i, per tant, una porta oberta a la història de tota la humanitat. Per a Marx, la història és un conjunt de canvis, allunyat del caos, que es pot arribar a comprendre a partir de les grans estructures: els modes de producció. Tanmateix, Hegel considerava que el desenvolupament de la història seguia una estructura racional. Moltes són les opinions respecte el transcurs de la història humana i el seu sentit. Però hi ha quelcom que tots hauríem de compartir: la història és la clau per entendre el present i, consegüentment, poder gaudir-lo. Si ja és complicat arribar a comprendre certs fets actuals, més costarà empatitzar amb esdeveniments ocorreguts dècades endarrera. Com bé sabem, fa vint_i_un anys que caigué el mur de Berlín i Alemanya es reunificà. Acte seguit el règim comunista aniria dissolent-se progressivament. Es podrien realitzar infinitats d'interpretacions sobre aquest 2període històric que es perllongà durant més de seixanta anys però intentarem fer només una simple reflexió.
Després de llargs anys de capitalisme salvatge, el socialisme sorgí com reacció davant dels abusos del sistema capitalista. Recerca primerament el benestar social abans que el benestar individual, la qual cosa en un primer moment ens pot semblar inofensiu, però que es convertí en bandera del posterior règim soviètic. “Llibertat, igualtat i fraternitat”, havien de ser l'objecte del canvi social per a Proudhon. Més aviat foren l'instrument; l'instrument per acabar autoimmolant-se. Quan un sistema és bo, no hi ha per qué imposar-ho a la força. Quan això succeeix, és que quelcom passa. Hi això ocorregué amb el comunisme a la URSS i continua succeïnt avui en dia a certs països. En un inci, els objectius que es buscaven eren favorables a la societat ja que el capitalisme havia arribat als límits de la llibertat i la igualtat. Però la imposició d'aquests dos conceptes acabà amb ells. La igualtat suprimí la llibertat i per tant, la dignitat humana. Quin sentit té la igualtat quan la dignitat humana ha desaparegut? Quin sentit té tenir un fill, una casa i una feina, igual que els veïns, però no poder expressar la teva opinió o la teva creença, i encara menys, practicar-la? Però les conseqüències anaren més enllà. Amb el llarg pas dels anys, el problema de la llibertat d'expressió i de creença es convertiren en un no-problema ja que, simplement, les generacions posteriors no pogueren accedir a cap opinió, idea, o religió fora d'allò establert pel règim. Una primera etapa és el sacrifici d'aquestes llibertats, per tal d'homogeneitzar la societat, fins i tot, en la seva forma de pensar i viure, frenant d'aquesta forma la capacitat de l'home d'innovar, de qüestionar-se, de pensar, en definitiva, la capacitat de desenvolupar-se com a ésser humà. I l'URSS ho aconseguí. Sovint es parla de la Unió Soviètica en termes econòmics i altrament, en termes polítics i de totes les purgues i repressions que es dugueren a terme. Ara bé, hom poques vegades ha sentit a parlar sobre les conseqüències profundes en l'èsser humà d'aquestes llargues dècades de comunisme. I per motius diversos hom ha reflexionat sobre aquest darrer aspecte. El règim soviètic acabà amb la llibertat individual però no només l'econòmica. Sinó amb llibertats bàsiques que un té pel simple fet de ser persona. Hi ho realitzà en nom de la igualtat, desplaçant del centre a l'individu per situar-hi la col·lectivitat. Però, què és la col·lectivitat sinó un conjunt d'individus? Cada persona és única i irrepetible per tant, és impossible voler homogeneitzar la societat. La igualtat només serà possible quan tot individu sigui lliure de decidir, actuar, pensar, viure. Però amb una llibertat matitzada, ja que el capitalisme ens mostra l'altre extrem. Es podria considerar el règim soviètic com una de les conseqüències del comunisme d'haver menystingut elements morals i ètics, com ja avançà Berstein. Rosa Luxemburg digué que no pot haver democràcia sense socialisme ni socialisme sense democràcia, veiem com aquesta darrera part ha quedat evident amb l'URSS i amb la resta de règim comunistes presents avui al món. Per a Luxemburg la llibertat d'opinió era clau, però no fou respectada com moltes altres. Una de les llibertats cesades, de la qual poc se'n parla, és la llibertat de creença o de religió. Sí, hom ja coneix que 3la religió es l'opi del poble. Però aquest poble ha de tenir la llibertat de tastar d'aquest opi i comprovar-ho per un mateix.
Quina fou la causa de la dissolució de la URSS? Aquesta és la típica pregunta amb una típica resposta, el col·lapse econòmic. Però si anem més enllà, si ens endinsem dins la societat, podem trobar altres respostes. Fixem-nos en una d'aquestes respostes no econòmiques i de coneixença minoritària avui en dia: la revolució moral. La qual tingué lloc, per exemple i de forma concreta, a Polònia. Els reclams i les demandes no negociables al govern per a que declaressin i confirmessin la dignitat intrínsica de la persona foren un primer pas. Aquestes demandes posaven en evidència el règim comunista respecte aspectes fonamentals de la persona humana, proclamant una altra visió de l'ésser humà, contraposada al règim. Això retornà als obrers la consciència sobre la seva dignitat i la seva capacitat d'organitzar-se. Foren els mateixos obrers els qui, sota un sindicat no comunista -anomenat Solidaritat-, començaren a lluitar pels valors morals d'un poble sotmès al materialisme oficial. Aquesta fou la revolució de la no violència. I triomfà. L'any 1989 es celebraren eleccions, on el líder de Solidaritat passà a presidir la nació polaca. Aquest és un exemple, no només com a causa de la caiguda del comunisme a Polònia, sinó un exemple de com el moviment obrer pot arribar a assolir els seus objectius des de la revolució de la no violència.
A l'inici dèiem que la història és essencial per a desenvolupar-nos en el nostre present. És necessari tenir-la present per avançar i no caure en els mateixos pous. La URSS -junt amb altres règims, com el nazisme- és un exemple de fins on pot arribar l'ésser humà, a partir d'interpretacions desviades de les obres dels diferents pensadors. Amb aquesta experiència, la humanitat, és a dir, cadascú de nosaltres, ha de poder comprendre el present i encarar el futur tenint en compte tots aquests fets ocorreguts en nom de la igualtat i de la llibertat.
1Aquestes paraules foren pronunciades davant la Porta Brandeburg l'any 1996 durant la visita que realitzà Joan Pau II a l'Alemany unificada.
2La URSS nasqué l'any 1922 i es dissolgué l'any 1991.
No hay comentarios:
Publicar un comentario