Aquesta tarda, a la tercera i darrera setmana del curs de Drets Humans de l'Institut de DD.HH. de Catalunya (IDHC), hem gaudit d'un "cara a cara" entre l'Eduardo Escribano Martín -subdirector de l'Oficina de Drets Humans del Ministeri d'Assumptes exteriors i cooperació- i l'Iziar Ruíz Giménez -presidenta de la secció espanyola d'Amnistia Internacional-. El debat s'ha centrat en els Drets Humans a Espanya, a partir de l'Examen periòdic universal.
Aprofitant l'oportunitat he realitzat una pregunta a la Presidenta d'Amnistia Internacional a Espanya, malgrat que ja m'imaginava la resposta.
La pregunta ha estat:
"Se ha hablado mucho sobre el derecho a la vida, concretamente sobre la tortura. Mi pregunta es sobre este derecho pero en otro ámbito. Es para usted, Iziar. ¿Actualmente, Amnistía Internacional defiende el aborto como un derecho de la mujer -como hace el gobierno-, o defiende el derecho humano a la vida de aquellos que aún no han nacido, ya que sin este derecho los demás no tendrían sentido. Gracias."
I la resposta ha estat, aproximadament:
"Amnistía Internacional se basa en los estándares internacionales de los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres. Ninguna mujer debe morir a causa de la práctica de un aborto clandestino. Muchas mujeres mueren cada día en numerosos lugares del mundo por estos abortos clandestinos, fruto de violaciones."
Conclusió:
Segons la Presidenta, Amnistia Internacional no té cap mena d'opinió ni criteri al respecte, simplement es basa en allò que es diu internacionalment. I la tònica actual internacional, com esmenta, és que l'avortament és un dret sexual i reproductiu de la dona. Per tant, A.I. considera l'avortament com a un dret de la dona?
A l'any 2007, A.I. realitzà les següents declaracions:
"La política de Amnistía Internacional sobre derechos sexuales y reproductivos no promueve el aborto como derecho universal, y la organización guarda silencio sobre la bondad o maldad del aborto."
Això confirma aquesta falta de criteri. Però no obstant, en els darrers anys, hi ha un moviment dins d'A.I. per convertit l'associació en una plataforma pro-avortament.
Actualment, la postura oficial és: "A.I. no tiene una postura sobre si las mujeres tienen o no derecho a interrumpir un embarazo no deseado; no hay un derecho al aborto generalmente aceptado en la ley internacional de derechos humanos". No obstant, a nivell regional, com per exemple AI de Canadà, entre d'altres, han trencat aquest silenci d'A.I. declarant que "las mujeres tienen derecho a un aborto legal, seguro y accesible si eligen abortar".
El silenci es trenca. Com és possible que una associació, aquesta gran associació, que denuncia i critica les violacions i persecussions dels Drrets Humans, no adopti cap criteri clar vers el dret a la vida pel que fa la problemàtica de l'avortament? Si, ja ho sé, es pot entreveure quina és la postura d'A.I. Però aquesta ambigüitat, aquest no-pronunciament, crea una gran confusió. Tant de bo algun dia declari alguna opinió respecte al tema. Però llavors aquell dia anirà en contra del dret humà, per a mi fonamental, del dret a la vida. I llavors hauran acabat de perdre tota legitimitat.
Esperem que Peter Benenson, fundador d'A.I., intercedeixi des del firmament.
Aprofitant l'oportunitat he realitzat una pregunta a la Presidenta d'Amnistia Internacional a Espanya, malgrat que ja m'imaginava la resposta.
La pregunta ha estat:
"Se ha hablado mucho sobre el derecho a la vida, concretamente sobre la tortura. Mi pregunta es sobre este derecho pero en otro ámbito. Es para usted, Iziar. ¿Actualmente, Amnistía Internacional defiende el aborto como un derecho de la mujer -como hace el gobierno-, o defiende el derecho humano a la vida de aquellos que aún no han nacido, ya que sin este derecho los demás no tendrían sentido. Gracias."
I la resposta ha estat, aproximadament:
"Amnistía Internacional se basa en los estándares internacionales de los derechos sexuales y reproductivos de las mujeres. Ninguna mujer debe morir a causa de la práctica de un aborto clandestino. Muchas mujeres mueren cada día en numerosos lugares del mundo por estos abortos clandestinos, fruto de violaciones."
Conclusió:
Segons la Presidenta, Amnistia Internacional no té cap mena d'opinió ni criteri al respecte, simplement es basa en allò que es diu internacionalment. I la tònica actual internacional, com esmenta, és que l'avortament és un dret sexual i reproductiu de la dona. Per tant, A.I. considera l'avortament com a un dret de la dona?
A l'any 2007, A.I. realitzà les següents declaracions:
"La política de Amnistía Internacional sobre derechos sexuales y reproductivos no promueve el aborto como derecho universal, y la organización guarda silencio sobre la bondad o maldad del aborto."
Això confirma aquesta falta de criteri. Però no obstant, en els darrers anys, hi ha un moviment dins d'A.I. per convertit l'associació en una plataforma pro-avortament.
Actualment, la postura oficial és: "A.I. no tiene una postura sobre si las mujeres tienen o no derecho a interrumpir un embarazo no deseado; no hay un derecho al aborto generalmente aceptado en la ley internacional de derechos humanos". No obstant, a nivell regional, com per exemple AI de Canadà, entre d'altres, han trencat aquest silenci d'A.I. declarant que "las mujeres tienen derecho a un aborto legal, seguro y accesible si eligen abortar".
El silenci es trenca. Com és possible que una associació, aquesta gran associació, que denuncia i critica les violacions i persecussions dels Drrets Humans, no adopti cap criteri clar vers el dret a la vida pel que fa la problemàtica de l'avortament? Si, ja ho sé, es pot entreveure quina és la postura d'A.I. Però aquesta ambigüitat, aquest no-pronunciament, crea una gran confusió. Tant de bo algun dia declari alguna opinió respecte al tema. Però llavors aquell dia anirà en contra del dret humà, per a mi fonamental, del dret a la vida. I llavors hauran acabat de perdre tota legitimitat.
Esperem que Peter Benenson, fundador d'A.I., intercedeixi des del firmament.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario