Entrevista a Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona
Maria Coll - elsingulardigital.cat
Maria Coll - elsingulardigital.cat
Demà és Nadal, un temps important en el calendari cristià. En un moment que impera el laïcisme, creu que s’ha perdut el veritable sentit del Nadal?
Nadal és la festa de la família, perquè celebrem que el fill de Déu va néixer dins d’una família. Sempre és un moment de retrobament familiar i sempre serà així. Però darrera d’això hi ha d’haver un motiu i aquest, present ara i sempre, és el misteri del naixement del fill de Déu.
Creu que té temporalitat el procés de laïcització?
Penso que aquest procés alguna vegada acabarà. Els cristians tenim prou arguments per animar la gent. Si es tallen les arrels, l’arbre es mor i les arrels del Nadal és la celebració del naixement del fill de Déu, encara que molta gent ho vegi com una cosa llunyana en la seva vida.
En la clausura de la darrera sessió de la Conferència Episcopal Espanyola, vostès parlaven de crisi econòmica, però també de “crisi moral”...
Quan parlem de moral ens referim a les virtuts, als grans valors universals, com són la solidaritat, la donació, la pobresa, la família, l’estalvi... Són valors humans que el cristianisme els ha donat força. I tot això ho emboliquem amb alegria, el gran valor del Nadal per excel•lència. Però aquestes festes també ens aporten els valors de l’esforç, el perdó...
I no és precisament perquè l’Església n’ha fet bandera que alguns avui rebutgen aquests valors universals?
Això és a nivell d’opinió pública, de mitjans de comunicació. Si ens fixem veurem com les coses més valorades són de l’Església: Càritas, Mans Unides, els missioners... Això és Església! L’Església no és un monstre que s’ho menja tot i vol dominar. L’Església està per servir. I les manifestacions de servir són: donar la paraula de Déu, una paraula de pau, amor i justícia; l’administració dels sagraments que són do i la caritat. L’esforç de convivència amb els pobres i els febles és una cara de l’Església. L’altre cara són els dogmes i sobre aquests la gent hauria de reflexionar una mica. En aquest sentit, defensar la vida, la família i el matrimoni no és cap fonamentalisme.
Potser el problema ha estat la forma com l’Església ha defensat aquests dogmes?
Potser. Però jo diria que el problema és com els mitjans manifesten aquestes coses. Per exemple, al Sant Pare li han agafat frases, li han manipulat expressions, el món se li ha tirat a sobre... En un viatge a Àfrica on va parlar de coses precioses, només es van quedar amb el problema dels preservatius, que va ser la resposta a una preguntava que se li va fer a l’avió. Tot premeditat, perquè no es vol sentit parlar del paper de pacificació i de justícia social que l’Església fa i predica a l’Àfrica. Aquí ens està passant el mateix.
Així, segons vostè, els mitjans seriem els culpables de la mala imatge de l’Església...
Quan participo a la Conferència Episcopal Espanyola es fa un discurs diferent del que després destaquen els diaris. Per exemple, s’hauria de distingir entre les coses opinables i la doctrina bàsica de l’Església. Aquesta avui és poqueta, sinó l’Església no es podria arrelar en països tan diferents. Actualment tots tenim un problema de comunicació. Els professors també es queixen de les dificultats que tenen per transmetre als alumnes coneixements, però també valors, actituds... Fa falta ensenyar la gent a pensar i a reflexionar.
Un exemple de laïcització, el Consell Escolar de Catalunya va proposar denominar les festes de Nadal. Festes de Solstici d’Hivern. Què en pensa?
Això és una barbaritat i qüestiona la nostra vida, perquè gràcies al cristianisme som el que som. Fins i tot aquells que no creuen estan configurats amb aquests grans valors. L’Església és humanitzadora, i busca sempre la felicitat de la persona. Si no hi ha esperança el dia a dia és molt poca cosa.
Per tant, considera que la cultura cristiana és menystinguda?
Hi ha persones que pensen que la religió ha estat la causant de tots els mals... I és cert que hi ha gent que manipula les persones, les institucions i, fins i tot, allò més sagrat. Dins l’Església s’han fet moltes barbaritats. Igual que un ganivet serveix per tallar i fa un servei, també pot servir per matar. Ara bé, moltes vegades la manca de fe ve precedida per una manca de moral. Dilluns passat, el Sant Pare va fer un discurs sobre l’Estat del planeta i parlava dels ateus i dels agnòstics. Deia que els hem d’acollir i estimar. Potser ells també busquen aquell Déu “desconegut” que deia Pau. No és el moment d’acusar-nos. Potser aquesta gent ho fa pensant que estan fent un bé. Estic convençut que la ignorància és el pitjor enemic que té Déu. Si sabéssim explicar més bé les coses, si donéssim arguments, si féssim pensar a les persones....
Durant aquests darrers mesos Església i govern han tingut diversos enfrontaments. Un ha estat la llei de l’Avortament...
Aquest no és un tema acabat! Al contrari.
Quines conseqüències creu que pot tenir?
Podem arribar a lleis d’altres països que quan els nens neixen malament s’eliminen o a l’eutanàsia abans del final de la vida. Aquesta llei desfavoreix els més dèbils i una societat que no té en compte els més dèbils està condemnada al fracàs i a la mort. Però, més enllà del gran pecat – Jesús ens diu: “No mataràs”-, des del punt de vista humà, cal tenir en compte les dones que avorten. Els psicòlegs diuen que un 90% d’elles tindran problemes psicològics, amb la parella, amb el seu entorn... Hauríem de pensar quin tipus de societat estem produint. Estem generant una societat subjectivista i individualista, en la qual tothom pensa en el seu propi bé.
Aquest no és el primer cara a cara que l’Església ha tingut amb el govern socialista. Creuen que estan apuntant premeditadament als seus puntals?
Sí. Els pastors de l’Església i molts cristians tenen aquesta sensació. I no es tracta d’un govern d’un color polític, ja que de cristians n’hi ha a tots els partits. Molts cristians es pregunten quin bé ens portarà haver transformat el matrimoni, quin bé ens portarà la llei de l’avortament, quin bé ens portarà que una noia pugui comprar la píndola de l’endemà...? Per mi allò més preocupant són aquests plans d’educació sexual que no compten amb la família i que són un pur ensenyament fisiològic de les coses. S’imposa la cultura de la mort i això serà la destrucció de la nostra societat.
La religió a les escoles cada vegada és més testimonial.
La joventut hem preocupa molt. La manca de formació religiosa és molt greu. Encara que la classe de religió és optativa, els pares haurien de matricular-hi els fills. És una desgràcia que en molts col•legis molts alumnes no agafin la religió. I és una llàstima que molts pares no s’adonin de la importància de la formació religiosa i de la participació en els sagraments.
El govern prepara una Llei de Llibertat Religiosa. Ja es temen un altre enfrontament?
Tampoc ens volem posar la bena abans de la ferida. Estem en una situació de crisi galopant que arrastra moltes persones ignorants i hem de tenir en compte que les lleis són formadores de les conscients de les persones. Molta gent pensa que allò que està permès és bo, però no tot allò que s’aprova pot ser considerat moral.
Creu que aquests temes n’amaguen d’altres?
Sí. Penso que s’estan equivocant i agafen la religió com a element de divisió entre els ciutadans. Com que des del punt de vista econòmic no poden fer més, usen els grans temes morals per dividir el país en dos, cosa que no permet el diàleg. A més, moltes d’aquestes lleis s’han imposat sense cap consens, ni debat seriós i no s’ha fet cas als informes desfavorables.
Al País Basc l’església està moguda per l’assignació del bisbe Munilla a Guipúscoa. Aquest conflicte demostra que el Vaticà encara no es sensible a les realitats nacionals?
El nunci que envia els informes a Roma consulta moltíssima gent i és una persona molt formada. Les persones que són a Roma també reben més informació. Conec el sistema de nomenaments i li puc dir que estan molt ben informats. No es tracta d’un tema polític o de nacionalisme. Els bisbes només miren els temes religiosos i busquen quin és el millor pastor per cada lloc. L’elecció d’un bisbe és un moment delicat, però està molt ben pensat.
El 13-D alguns rectors van deixar instal•lar meses de les consultes per la independència en locals parroquials desoint els consells del Bisbe de Girona i de Solsona. Quina valoració s’ha fet d’aquest tema des de la Conferència catalana?
No en vam parlar. Ens va semblar acceptable la nota del bisbe de Girona. Va creure que la parròquia era de tots i no d’una determinada opció política i que la consulta es podia fer a l’Ajuntament o als locals dels partits que la promovien. Nosaltres no ens hem manifestat perquè les persones poden fer el que vulguin, però considerem que aquesta és una acció política. L’església amb aquestes coses no té una opinió.
En l’acte d’homenatge del bisbe Joan Carrera, alguns van voler veure una fragmentació entre els bisbes catalans més nacionalistes i els menys. Allò també va ser una interpretació dels mitjans?
El bisbe de Terrassa tenia uns actes que no va poder deixar. El bisbe de Girona també es va excusar. No hem d’anar tots a tot arreu. A mi l’altre dia em van convidar als 650 anys de la Generalitat, però ara estic ple de coses... els periodistes interpreten, però darrera les coses que fem o no fem moltes vegades no hi ha res. Nosaltres som bisbes de tothom, i hem d’estimat a tothom, encara que he de precisar que primer hem d’estimar els que estan més a prop de nosaltres i avui això ho hem oblidat una mica.
Nadal és la festa de la família, perquè celebrem que el fill de Déu va néixer dins d’una família. Sempre és un moment de retrobament familiar i sempre serà així. Però darrera d’això hi ha d’haver un motiu i aquest, present ara i sempre, és el misteri del naixement del fill de Déu.
Creu que té temporalitat el procés de laïcització?
Penso que aquest procés alguna vegada acabarà. Els cristians tenim prou arguments per animar la gent. Si es tallen les arrels, l’arbre es mor i les arrels del Nadal és la celebració del naixement del fill de Déu, encara que molta gent ho vegi com una cosa llunyana en la seva vida.
En la clausura de la darrera sessió de la Conferència Episcopal Espanyola, vostès parlaven de crisi econòmica, però també de “crisi moral”...
Quan parlem de moral ens referim a les virtuts, als grans valors universals, com són la solidaritat, la donació, la pobresa, la família, l’estalvi... Són valors humans que el cristianisme els ha donat força. I tot això ho emboliquem amb alegria, el gran valor del Nadal per excel•lència. Però aquestes festes també ens aporten els valors de l’esforç, el perdó...
I no és precisament perquè l’Església n’ha fet bandera que alguns avui rebutgen aquests valors universals?
Això és a nivell d’opinió pública, de mitjans de comunicació. Si ens fixem veurem com les coses més valorades són de l’Església: Càritas, Mans Unides, els missioners... Això és Església! L’Església no és un monstre que s’ho menja tot i vol dominar. L’Església està per servir. I les manifestacions de servir són: donar la paraula de Déu, una paraula de pau, amor i justícia; l’administració dels sagraments que són do i la caritat. L’esforç de convivència amb els pobres i els febles és una cara de l’Església. L’altre cara són els dogmes i sobre aquests la gent hauria de reflexionar una mica. En aquest sentit, defensar la vida, la família i el matrimoni no és cap fonamentalisme.
Potser el problema ha estat la forma com l’Església ha defensat aquests dogmes?
Potser. Però jo diria que el problema és com els mitjans manifesten aquestes coses. Per exemple, al Sant Pare li han agafat frases, li han manipulat expressions, el món se li ha tirat a sobre... En un viatge a Àfrica on va parlar de coses precioses, només es van quedar amb el problema dels preservatius, que va ser la resposta a una preguntava que se li va fer a l’avió. Tot premeditat, perquè no es vol sentit parlar del paper de pacificació i de justícia social que l’Església fa i predica a l’Àfrica. Aquí ens està passant el mateix.
Així, segons vostè, els mitjans seriem els culpables de la mala imatge de l’Església...
Quan participo a la Conferència Episcopal Espanyola es fa un discurs diferent del que després destaquen els diaris. Per exemple, s’hauria de distingir entre les coses opinables i la doctrina bàsica de l’Església. Aquesta avui és poqueta, sinó l’Església no es podria arrelar en països tan diferents. Actualment tots tenim un problema de comunicació. Els professors també es queixen de les dificultats que tenen per transmetre als alumnes coneixements, però també valors, actituds... Fa falta ensenyar la gent a pensar i a reflexionar.
Un exemple de laïcització, el Consell Escolar de Catalunya va proposar denominar les festes de Nadal. Festes de Solstici d’Hivern. Què en pensa?
Això és una barbaritat i qüestiona la nostra vida, perquè gràcies al cristianisme som el que som. Fins i tot aquells que no creuen estan configurats amb aquests grans valors. L’Església és humanitzadora, i busca sempre la felicitat de la persona. Si no hi ha esperança el dia a dia és molt poca cosa.
Per tant, considera que la cultura cristiana és menystinguda?
Hi ha persones que pensen que la religió ha estat la causant de tots els mals... I és cert que hi ha gent que manipula les persones, les institucions i, fins i tot, allò més sagrat. Dins l’Església s’han fet moltes barbaritats. Igual que un ganivet serveix per tallar i fa un servei, també pot servir per matar. Ara bé, moltes vegades la manca de fe ve precedida per una manca de moral. Dilluns passat, el Sant Pare va fer un discurs sobre l’Estat del planeta i parlava dels ateus i dels agnòstics. Deia que els hem d’acollir i estimar. Potser ells també busquen aquell Déu “desconegut” que deia Pau. No és el moment d’acusar-nos. Potser aquesta gent ho fa pensant que estan fent un bé. Estic convençut que la ignorància és el pitjor enemic que té Déu. Si sabéssim explicar més bé les coses, si donéssim arguments, si féssim pensar a les persones....
Durant aquests darrers mesos Església i govern han tingut diversos enfrontaments. Un ha estat la llei de l’Avortament...
Aquest no és un tema acabat! Al contrari.
Quines conseqüències creu que pot tenir?
Podem arribar a lleis d’altres països que quan els nens neixen malament s’eliminen o a l’eutanàsia abans del final de la vida. Aquesta llei desfavoreix els més dèbils i una societat que no té en compte els més dèbils està condemnada al fracàs i a la mort. Però, més enllà del gran pecat – Jesús ens diu: “No mataràs”-, des del punt de vista humà, cal tenir en compte les dones que avorten. Els psicòlegs diuen que un 90% d’elles tindran problemes psicològics, amb la parella, amb el seu entorn... Hauríem de pensar quin tipus de societat estem produint. Estem generant una societat subjectivista i individualista, en la qual tothom pensa en el seu propi bé.
Aquest no és el primer cara a cara que l’Església ha tingut amb el govern socialista. Creuen que estan apuntant premeditadament als seus puntals?
Sí. Els pastors de l’Església i molts cristians tenen aquesta sensació. I no es tracta d’un govern d’un color polític, ja que de cristians n’hi ha a tots els partits. Molts cristians es pregunten quin bé ens portarà haver transformat el matrimoni, quin bé ens portarà la llei de l’avortament, quin bé ens portarà que una noia pugui comprar la píndola de l’endemà...? Per mi allò més preocupant són aquests plans d’educació sexual que no compten amb la família i que són un pur ensenyament fisiològic de les coses. S’imposa la cultura de la mort i això serà la destrucció de la nostra societat.
La religió a les escoles cada vegada és més testimonial.
La joventut hem preocupa molt. La manca de formació religiosa és molt greu. Encara que la classe de religió és optativa, els pares haurien de matricular-hi els fills. És una desgràcia que en molts col•legis molts alumnes no agafin la religió. I és una llàstima que molts pares no s’adonin de la importància de la formació religiosa i de la participació en els sagraments.
El govern prepara una Llei de Llibertat Religiosa. Ja es temen un altre enfrontament?
Tampoc ens volem posar la bena abans de la ferida. Estem en una situació de crisi galopant que arrastra moltes persones ignorants i hem de tenir en compte que les lleis són formadores de les conscients de les persones. Molta gent pensa que allò que està permès és bo, però no tot allò que s’aprova pot ser considerat moral.
Creu que aquests temes n’amaguen d’altres?
Sí. Penso que s’estan equivocant i agafen la religió com a element de divisió entre els ciutadans. Com que des del punt de vista econòmic no poden fer més, usen els grans temes morals per dividir el país en dos, cosa que no permet el diàleg. A més, moltes d’aquestes lleis s’han imposat sense cap consens, ni debat seriós i no s’ha fet cas als informes desfavorables.
Al País Basc l’església està moguda per l’assignació del bisbe Munilla a Guipúscoa. Aquest conflicte demostra que el Vaticà encara no es sensible a les realitats nacionals?
El nunci que envia els informes a Roma consulta moltíssima gent i és una persona molt formada. Les persones que són a Roma també reben més informació. Conec el sistema de nomenaments i li puc dir que estan molt ben informats. No es tracta d’un tema polític o de nacionalisme. Els bisbes només miren els temes religiosos i busquen quin és el millor pastor per cada lloc. L’elecció d’un bisbe és un moment delicat, però està molt ben pensat.
El 13-D alguns rectors van deixar instal•lar meses de les consultes per la independència en locals parroquials desoint els consells del Bisbe de Girona i de Solsona. Quina valoració s’ha fet d’aquest tema des de la Conferència catalana?
No en vam parlar. Ens va semblar acceptable la nota del bisbe de Girona. Va creure que la parròquia era de tots i no d’una determinada opció política i que la consulta es podia fer a l’Ajuntament o als locals dels partits que la promovien. Nosaltres no ens hem manifestat perquè les persones poden fer el que vulguin, però considerem que aquesta és una acció política. L’església amb aquestes coses no té una opinió.
En l’acte d’homenatge del bisbe Joan Carrera, alguns van voler veure una fragmentació entre els bisbes catalans més nacionalistes i els menys. Allò també va ser una interpretació dels mitjans?
El bisbe de Terrassa tenia uns actes que no va poder deixar. El bisbe de Girona també es va excusar. No hem d’anar tots a tot arreu. A mi l’altre dia em van convidar als 650 anys de la Generalitat, però ara estic ple de coses... els periodistes interpreten, però darrera les coses que fem o no fem moltes vegades no hi ha res. Nosaltres som bisbes de tothom, i hem d’estimat a tothom, encara que he de precisar que primer hem d’estimar els que estan més a prop de nosaltres i avui això ho hem oblidat una mica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario