L'origen dels nostres valors

Nietzsche considerà el judaisme (i després el cristianisme) l’origen de la fi de la moral de l’home noble; considerà que la moral judeocristiana esdevingué la dominant a causa del ressentiment que tingué cap a aquest home noble.

Des del meu punt de vista, opino que el predomini dels valors del cristianisme a occident es deu a quelcom oposat a aquesta visió de Nietzsche. Aquest, fa de l’odi l’element fonamental pel qual els homes febles –de moral judeocristiana– s’alçaren en contra els homes forts. Considero però, que tot plegat anà molt més enllà.

Seguint la filosofia de Nietzsche d’anar a l’origen de les coses doncs, des del meu parer, crec que ens hem de fixar en la genealogia d’aquesta divisió entre home fort i home feble. Foren les desigualtats socials, culturals i econòmiques les que ocasionaren aquesta separació dins la societat.

Per tant, davant d’aquesta societat desigual, mancada de principis morals de respecte al més dèbil, sorgí la necessitat de prosperar i progressar per tal d’assolir uns mínims de dignitat respecte a tots els éssers humans. És, en aquest punt, on entra en joc aquesta moral judeocristiana que tant fa patir a Nietzsche.

No és l’odi, sinó l’amor. L’amor, base essencial del cristianisme, és qui s’imposa a les desigualtats socials. L’amor gratuït que aquests homes febles sentien de déu els impulsà a obrir-se als altres estimant-los tal com eren, per tal de progressar cap a la igualtat. Una igualtat basada en els valors de llibertat, d’amor i d’esperança.

Per tant, a diferència de Nietzsche, que considerà l’odi i el ressentiment els causants de la dominació del cristianisme, considero que aquest canvi de valors –que perdura fins avui dia– fou degut a la necessitat d’establir igualtat i dignitat entre tots els homes. La qual cosa es dugué a terme a partir de l’amor desinteressat cap als demés, emmarcat dins de l’esperança com a via de progrés cap a un món menys desigual socialment.

L.S.R.