Abans de tot, m’agradaria subratllar la gran paradoxa que caracteritza els partits polítics. Aquests, són actors encarregats de vetllar per la democràcia malgrat que aquesta no és tret característic en el seu funcionament intern. Segons Michells, tota organització està estructurada jeràrquicament. A més, als partits polítics, com a tota associació voluntària, qui marca el mecanisme de funcionament intern és aquell qui el funda i, altrament, aquesta associació ha de ser una unitat; ha d’ésser monolític. Amb tot plegat, observem com un partit polític és actor important a la democràcia (avaluació seguint les normes democràtiques) però, no obstant, el funcionament intern hi té irrellevància a l’hora d’ésser avaluat. Per tant, tot partit polític ha d’evitar que les discrepàncies internes del partit afectin al seu funcionament i objectius. Observem com els processos d’elecció interna són d’elevada importància per tal d’assegurar el bon funcionament del partit.
Des del punt de vista més social, es diria que els partits polítics haurien de fomentar la major participació dels afiliats i simpatitzants en la presa de decisions interna (en especial en l’elecció dels candidats). Però, de veritat és essencial això per a garantir un bon funcionament del partit? O per contra, aquest posicionament afavoreix la fragmentació interna i per tant, disminueix la força del partit com a unitat davant els altres partits? El meu posicionament es decanta més aviat per la segona qüestió. Primerament, perquè el fet de què internament l’elecció dels candidats es dugui a terme a través de primàries o assemblees produeix, irremediablement, competència interna. Ben mirat, es podria observar que aquesta competència interna afavoreix la participació i augmenta l’activitat del partit arribant així a més sectors de la societat i, tot plegat, afavoreix la democràcia. No obstant, si ho consideréssim això, cauríem en l’error de voler democratitzar l’interior dels partits. Un partit es crea arrel d’unes inquietuds o interessos d’una o més persones. Si aquests interessos i inquietuds són compartides per més persones, el grup augmenta, fins arribar a elevades dimensions. Però és necessari no oblidar l’origen d’aquest partit, el motiu del seu naixement, Com a tot capitalista que crea una empresa, qui funda un partit, vol garantir l’ideari fundacional. I això, sovint només hi ha una forma de dur-ho a terme i és mitjançant l’estructura jeràrquica en la qual la persona al capdavant és nomenada pel propietari de l’empresa; pel fundador dl partit. Perquè, com ja avançàvem anteriorment, el fet de dur a terme eleccions per escollir els candidats produeix divisió en el sí de partit; per tant, la convocatòria d’eleccions va en contra d’una de les característiques més importants d’un partit polític: la unitat. Ja que el fet que hi hagi diferents posicionaments provoca la pèrdua de la capacitat de competència exterior. Veiem per tant que unes eleccions afavoreixen la competència interna i, alhora, perjudiquen la competència externa. Els partits són, com observem, la combinació de les diferents lluites internes amb les de l’exterior, per tant, tot mecanisme que afavoreixi a reduir aquestes tensions internes serà un pas endavant per a millorar la competitivitat.
Altrament, com mencionàvem anteriorment, el fet de posar en pràctica un mecanisme d’elecció del candidat, es podria considerar com a un apropament a la societat; una obertura a les necessitats de la societat. Però, de nou tornaríem a caure en un error. Els partits polítics actualment funcionen mitjançant el bombardeig de productes (el programa), els quals van a parar als clients, a la societat, que garanteixen una sèrie d’objectius per la via democràtica. Veiem com el ciutadà a passat d’ésser participant a ser tractat com un client, al qual no li interessa gens ni mica el funcionament de
l’empresa ni els seus gerents. Simplement, el que vol és un bon funcionament i qualitat dels productes que solucionin les seves necessitats i la garantia de què són elaborats subjecte a les normes democràtiques.
Per concloure, veiem com actualment, els procediments d’elecció interna dels candidats no té sentit si es vol tenir competitivitat en el mercat partidista. Ja que com hem observat, la concepció del ciutadà envers els partits polítics ha evolucionat i alhora el paper dels ciutadans ha canviat, han esdevingut clients d’aquest mercat partidista competitiu, subjecte però, sempre, a la democràcia.
L.S.R.
No hay comentarios:
Publicar un comentario